Quan el silenci et fa presoner

Quan les paraules que no broten

es transformen en llagrimes pudents

quan el cor queda enconguit i estrangulat

per sentiments no expressats

Es llavors que tot s’encalla

un cop i un altre

I et sents impotent i parlar sembla un miratge

És com l’etern retorn

Les situacions es repeteixen fins

que són superades

A la fi el cor exclata

i sents l’alliberadora sensació

de plenitud, d’expanssió, de vida

Que aixi sigui.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s